Volguer borrar un passat personificat és, potser, una feina enrrevessada; però, s'evita. ¡Oi tant que s'evita! De la mateixa forma que ho evitaría si poguès tornar cap enrere per no cometre les mateixes errades que ens turmenten ara de quan en quan; encara que no ens ho comuniquem.
I tot allò, aquella gent i aquells moments de soletat, són només fantasmes sense sentit als quals els meus ulls miren amb menyspreu i una perfecta mescla entre enuig i ràbia; encara que la ràbia l' hagi provocada jo mateixa cap a mi, principalment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario