Com un ganivet, els seus petons
van anar fent-me ferides;
com la sang, les llàgrimes llisquen
pels porus de la meva ment.
Les seves ales, les seves armes.
Desgraciadament vaig tindre la sort
de trobar-me amb la persona menys indicada
i també la més desitjada.
I ara no sé si ve o s'amaga,
no sé si s'afila o es fon,
ja no sé si el seu cel és de llum o de foc,
perquè com un ganivet, m'apunyala.
No hay comentarios:
Publicar un comentario