Ets com l'infinit,
a punt d'esclatar en mil trossets
i crear el teu propi sistema solar.
Bella com la lluna plena
doncs, conserves en els teus ulls
a una innocent fera
amb ganes de les millors revoltes.
Ets caòtica com el vol d'unes gavines,
com un melòdica poesia.
Ets l'aire rebel que bufa als estels,
i no té prou;
una boira en el bell mitg del matí,
i de la nit.
Una llum estel·lar brilla
dins la teva ment,
com il·luminant un misteriós camí
ple de preguntes sense respostes.
Un vaivé, un rock'n'roll.
Capaç de cruspir-se els núvols,
lliure per naturalesa, bonica i boja.
Així ets tu: perquè ets el cel
(ho diu el teu nom).
No hay comentarios:
Publicar un comentario